Com t'ha costat ! Com una d'aquelles ascencions esforçades que t'agrada fer, però sense l'alicient del paisatge i de l'aire fresc. Sabíeu que es va desmaiar i tot? Després d'unes quantes nits dormint poc, dissabte, havent dormit tan sols dues hores, vas anar a portar el treball al profe i en tornar: paf... a terra! L'Alba et va haver de recollir...
Uns quants vem poder venir a la presentació: la Maria i l'Àlex, el David i el Pere, el Mingu, la momà, la MªCarme i jo. Ho vas fer perfecte, tranquil, sense presses, interessant i ben explicat. El millor, diria jo, els plànols, fets amb cor i ànima. Ja et vas cuidar de dir-ho: el valor més alt de l'ermita de Sant Francesc és l'estimació --el cor-- que li tenim posat els de Santpedor. L'ànima, aquelles pedres dibuixades d'una en una...
Et van donar un 9. No era un 10 més pel punt d'orgull que solen tenir els profes que no pas per alguna mancança, que no n'havia cap. Enhorabona, Guillem, enhorabona, Alba.
I gràcies per donar-nos la còpia dels plànols i la memòria; seràn a la botiga per ensenyar-los als amics i a tothom qui vulgi veure'ls :)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada