amb cor i ànima

Com t'ha costat ! Com una d'aquelles ascencions esforçades que t'agrada fer, però sense l'alicient del paisatge i de l'aire fresc. Sabíeu que es va desmaiar i tot? Després d'unes quantes nits dormint poc, dissabte, havent dormit tan sols dues hores, vas anar a portar el treball al profe i en tornar: paf... a terra! L'Alba et va haver de recollir...

Uns quants vem poder venir a la presentació: la Maria i l'Àlex, el David i el Pere, el Mingu, la momà, la MªCarme i jo. Ho vas fer perfecte, tranquil, sense presses, interessant i ben explicat. El millor, diria jo, els plànols, fets amb cor i ànima. Ja et vas cuidar de dir-ho: el valor més alt de l'ermita de Sant Francesc és l'estimació --el cor-- que li tenim posat els de Santpedor. L'ànima, aquelles pedres dibuixades d'una en una...

Et van donar un 9. No era un 10 més pel punt d'orgull que solen tenir els profes que no pas per alguna mancança, que no n'havia cap. Enhorabona, Guillem, enhorabona, Alba.

I gràcies per donar-nos la còpia dels plànols i la memòria; seràn a la botiga per ensenyar-los als amics i a tothom qui vulgi veure'ls :)

les pedres de Noè

Hem anat cap a Oden; sense haver caminat gaire, ens hem quedat en un prat bonic, amb un bosquet al mig, i amb moltes pedres... curioses. Pedres de mida mitjana, d'un diàmetre entre 10 i 20 cm aproximadament, totes arrodonides, totes semblants entre elles, però de colors i textures diferents. N'eren moltes, i no hi havia arbres, tan sols herba... i pedres. Semblaven escollides per un col·leccionista. La momà n'ha fotografiat unes quantes i ja veureu que és tal com dic. [Hem afegit a dalt un vídeo a partir de les fotos]

Un misteri.

Després, amb el Mingu, la Maria i el Joan hi hem tornat i, mentre berenàvem, hem proposat unes quantes teories per explicar com van arribar totes aquelles pedres al prat. La més reeixida, crec jo, ha estat aquesta:

Resulta que Noè, quan va rebre l'encàrrec de separar dos animals de cada espècie, també va recollir llavors de tota mena i, posats a fer, també va escollir pedres de tots colors per emportar-se-les a l'Arca. Però quan Déu Nostre Senyor ho veié, li va dir a Noé: "però... que ets burro del cap?! Que no ho veus que amb tantes pedres s'enfonsarà l'Arca? I a més, no siguis beneit: que no te n'adones que a les pedres no els ha de passar res, amb el Diluvi?"

Noè, una mica contrariat, va deixar les pedres allà, al camp bonic, on les havia recollit i on estava construint l'Arca...