Ja sabem que preferiries que no en diguéssim res, Linus, però després d'haver-ho fet quan el Mingu i quan el Guillem, no estaria bé callar-ho, així que... ho diem tal com ho vas dir tu al Facebook: "Físic".
El Linus ara és... físic, i en parlarem aquí, encara que ser físic o no--també en parlarem--no tingui molta importància.
Aquest divendres vem anar el Joan, la Maria, el Nicu, la MªCarme, la momà i el popà a la teva presentació del projecte de fi de carrera. Una explicació de la transmissió dels estímuls nerviosos a diferents nivells (molecular, neuronal, xarxa neuronal), des del punt de vista del què fins ara es coneix de la fisiologia, però aterrant en cada cas en la formulació dels fenòmens des d'un plantejament físic, de la Ciència Física.
A l'aula érem pocs. No hi havia --llàstima-- l'Aina. Et va sortir molt bé i et vas explicar perfectament. S'ha de dir que el millor de tot (per al nostre gust, però diríem que també per al del tribunal), era l'expressió, el redactat net, clar i entenedor del treball.
Per què, doncs, hem dit al principi que "no té molta importància"? Ja ho deus imaginar....
"Física" es contraposa a "Química", tal com "físic" es contraposa a "espiritual".
En tu, Linus, tots ho sabem, allò que de veritat importa, no és el què tens de físic (allò que vas deixar escrit al Facebook: "físic!"), sinó el què tens d'espiritual. Sempre ha estat així: ara que tens 22 anys i et veus més seriós, i abans quan eres més petit i rialler.
Els teus amics ho saben dir més bé que nosaltres.
Tu mateix has explicat alguna vegada que no necessites dir gaire coses per demanar ajut als de casa perquè sempre has tingut la sort de trobar bons amics amb els qui t'has pogut confiar. Per això, deixa'ns fer honor a la teva manera de ser amic dels teus amics citant una dedicatòria que fa pocs dies vem trobar en un dels llibres teus que corren per casa:
"...ets un dels meus millors amics, amb tu m'agrada compartir els moments bons i no em fa por compartir els dolents, al teu costat he après moltes coses, hem compartit projectes, ideals, aventures, il·lusions... Em motives a seguir lluitant per a ser millor persona, estic content de créixer al teu costat. Espero que seguim fent camí junts! Una abraçada molt gran, no canviïs mai, ets genial!"
Això que poden dir els teus amics sabem que és veritat: nosaltres, els teus pares i germans i cosins i tiets (i tieta MªCarme) pensem el mateix que ells :))