Hem anat cap a Oden; sense haver caminat gaire, ens hem quedat en un prat bonic, amb un bosquet al mig, i amb moltes pedres... curioses. Pedres de mida mitjana, d'un diàmetre entre 10 i 20 cm aproximadament, totes arrodonides, totes semblants entre elles, però de colors i textures diferents. N'eren moltes, i no hi havia arbres, tan sols herba... i pedres. Semblaven escollides per un col·leccionista. La momà n'ha fotografiat unes quantes i ja veureu que és tal com dic. [Hem afegit a dalt un vídeo a partir de les fotos]
Un misteri.
Després, amb el Mingu, la Maria i el Joan hi hem tornat i, mentre berenàvem, hem proposat unes quantes teories per explicar com van arribar totes aquelles pedres al prat. La més reeixida, crec jo, ha estat aquesta:
Resulta que Noè, quan va rebre l'encàrrec de separar dos animals de cada espècie, també va recollir llavors de tota mena i, posats a fer, també va escollir pedres de tots colors per emportar-se-les a l'Arca. Però quan Déu Nostre Senyor ho veié, li va dir a Noé: "però... que ets burro del cap?! Que no ho veus que amb tantes pedres s'enfonsarà l'Arca? I a més, no siguis beneit: que no te n'adones que a les pedres no els ha de passar res, amb el Diluvi?"
Noè, una mica contrariat, va deixar les pedres allà, al camp bonic, on les havia recollit i on estava construint l'Arca...
